i cap dia em sembla prou plausible.
Vaig a favor de la vida sempre,
encara que m'esgarrinxi la pell
quan m'emparro pels esbarzers
creient que era raïm de malvasia.
També quan pren forma d'absència
i la cara que em deixa veure
és la més fosca i més habitual.
Si ho he entès bé, aquesta tarda
que s'ha agrisat i un cel plumbi
espera una mica de pluja ronsa,
ens podem fer amics de l'efímer
si el futur que se'ns presenta és
un alt espadat de tosca misèria,
gens abstracta, que ens abocarà
a un més gran sotrac per conèixer.
Em poso a prova i faig recapte
de la summa fe i del que vindrà.
Mira, no penso en les altres, en les
molt confuses noies amistançades
amb la dolçor que just s'exhala,
sinó en que tu entris per una sala
que somio i ajustis més fosques
les cortines de flors promiscues,
i la tarda es vagi transformant
en un subtil alcohol ple d'intimitat
que ens faci oblidar les hores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada