ratllo papers amb tossuda enyorança.
Demà espiaré una altra lluna plena,
des del clos de troanes nocturnes.
L'aguait em dirà on pares, amor,
i si és més prim l'aire entre nosaltres.
Si sense dir res haguessis marxat
per un tall de camí fondo, t'estimaré
amb les muntanyes i els rius que
ens separen. I si els vastos horitzons
em responen que no et coneixen
i no em parlen de tu, afegiré a la teva
absència el sol i la lluna i aquell cel
que de nit es vinclava damunt nostre,
i que un dia va ser llargament teu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada