dimarts, 21 de juliol del 2020

Et somio, encara

Si un dia vas somiar un futur, eren
les recances del que mai no tindries.
Aquella mà tèbia que et treia a passejar
s'ha quedat enrere, i tu, sense agror,
vius entre quatre parets sense sortides
assumint que tens en el record del somni
tota la riquesa que avui t'és possible.
Se n'ha anat, sobtadament, i no l'esperes.
Voldràs tornar a tastar el "moscato"
i no trobaràs aquella dolçor que t'omplia
quan ella alçava la copa i et mirava,
com mai cap altra dona et tornarà a mirar.