Per tu m'he tornat
un arbre arrelat en el buit,
abocat a les ombres.
Entre l'arena i la mar
flors d'amor espigolo,
dessota la lluna plena,
i ningú no m'acompanya.
De l'ahir neixen imatges,
maduren cels, aurores,
un trèmolo d'aire fremeix
dins de l'àrid paratge.
Si el volguessis escoltar
deixa els plors enrere.
Al mateix cor de la nit,
com crides, enyorança!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada