Aniversari

A clar de nit,

tan sols la flama
he posseït, i a voltes
un ardor sense límits
que encara em dicta
fondos batecs del cor.
Preveient ja l'hivern
mirem els setembres
que hem passat junts:
una cinquantena llarga
de superàvits de blaus,
de matins vincladissos
i de despertars junts.
Tot d'una m'esgarrifa
que no m'obris la porta
perquè a bat de sol
el monstre et devori.
La veritat és que m'ofega
sentir-me peix d'aquàrium
expirant damunt la sorra.
No tenim escapatòria:
som les dues meitats
del mateix pinyol
que és pua clavada
molt endins de la carn.