Et penso

M'agradaria sentir
una veu, una mínima veu,

precs d'amor cenyits d'esglai,
atènyer una jove cintura
en l'hora closa de la nit.
Però són alts els murs
que guarden el perfum,
la quietud del teu gest,
l'esguard d'uns ulls serens
d'impenetrable absència.
Finestra closa. Teulades
amarades de pluja i de sol
i de les hores inacabables.
Que buit i estrany el camí
que avui no puc recórrer!
M'han deixat a fora,
i la llum pàl·lida i groga
cau encara amb més silenci
que la neu a trenc d'alba.