Camines a poc a poc. Necessites temps
com si et calgués vèncer molts obstacles
i, amb tot, no t'amoïna que no haguessiscom si et calgués vèncer molts obstacles
de caminar mai més. Encara pots volar.
Portes de bracet alguna noia, confident,
com prestada per dir-te que has envellit
innocentment, o no es fa prou precisa
la mà de porcellana que aguanta la vida.
Hi ha dos camins. Que no et desassossegui
la tria. Cap d'ells no et mena enlloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada