dimarts, 29 de juny de 2021

Córrer

Cada solstici
encenc encara
una foguera. L'última?
Corcats focs nous
i que l'antic cremi:
cadires, records,
capçals de llits
d'estius llunyans
on no hi dormiré...
Bruscament buit,
he après a viure
amb l'estricta avara
folla dolçor del no-res.
Voldria poder dir
que tot ho veig clar,
que avui m'és amiga
la matinada encesa
que als braços em té.
Abans no em faci vell
sortiré a córrer
per l'ofec extraurbà,
per avingudes noves
de ciment cuit al sol,
llises i obertes
on hi reverberi el vigor,
amigues que s'avinguin
a suportar el sotrac
d'aquest exili meu.