dissabte, 10 de juliol de 2021

Nocturn

Encara miro la lluna quan s'arrecera als estels,
com aquell dia que ens entrava per la finestra
després de beure'ns tota la passió a glops.
Voldria tornar-te a mirar, buscar-me un altre
somni per tornar-lo a perdre en un eco breu.
Algun poema potser parlarà d'aquest moment,
alguna cosa sobre el paper que sigui inamovible
i que un dia vulguis llegir: una il·lusió, un rumb
que et porti de nou al meu costat, ansiosament.
Aquesta nit és immensa i em quedaré despert,
respirant aquesta olor que torna de molt lluny,
de mar vinclant-se sensible, amb els ulls clucs.
Segueixo el lent vagareig de les hores i del fosc,
la remor cautelosa de les passes del crepuscle
que arribarà torbador, i tu potser no seràs aquí.
Encara escolto música quan l'amor es mor.