Clarobscurs

Vull creure que el sedós vel uterí

d'un cel plombat serà cosa passatgera,
avançat el mes de maig, quan es decanta
la nuvolada que ve del mar i ens omple
les cadolles d'aigua futura. La cara
que ens deixa veure és la més fosca,
i va frustrant l'esperança de veure't.
Caldrà doncs aguantar el sotrac i creure
que tota idea ve de no saber on pares.
Els minuts van posant pinzellades de fosc
al cel. El paisatge, a fora dels alts finestrals,
em fuig i pren de nou forma d'absència.
Convençut d'aquesta íntima abstracció,
ajustaré més fosques les cortines.