dimecres, 25 de maig de 2022

Clarobscurs

Vull creure que el sedós vel uterí
d'un cel plombat serà cosa passatgera,
avançat el mes de maig, quan es decanta
la nuvolada que ve del mar i ens omple
les cadolles d'aigua futura. La cara
que ens deixa veure és la més fosca,
i va frustrant l'esperança de veure't.
Caldrà doncs aguantar el sotrac i creure
que tota idea ve de no saber on pares.
Els minuts van posant pinzellades de fosc
al cel. El paisatge, a fora dels alts finestrals,
em fuig i pren de nou forma d'absència.
Convençut d'aquesta íntima abstracció,
ajustaré més fosques les cortines.