Un oceà als ulls

Mira el temps com fuig

cap als crepuscles encesos
que estimem tant. I si demà
sents que no hi res en comú
entre nosaltres dos, intenta
entendre les coses importants
que no moren mai: els vents
càlids de les nits amb estels
que encara corren pels boscos,
la mar remorosa amb les onades
que vénen a llanguir-se a la platja,
l'instant perplex que et mareja
quan trobes la persona única.
No cerquis ara les respostes:
es tracta de viure plenament.
La simple sensació d'una carícia
et fa descobrir un món sencer.
La voluptuositat esbalaïda
o excitada del cos que vol el joc,
també és una experiència plena.
Moltes coses inexpressables
no cal dir-les: els ulls encesos
ens en parlen i també els porus
de la pell o un gest inaprehensible.
Les coses valuoses són més simples:
el treball va amb el repòs; el vespre,
el silenci, el fruit madur, amb un petit
i solitari goig; una mà amiga, omple.
Hauríem de ser com quan érem nens,
un dia d'ulls tristos, l'altra, feliços.
No ens cal refusar res d'inesperat.
Se'ns arrelen sentiments que creixen
en un àmbit on mai no ha penetrat
cap paraula, en l'hora més callada.
Viu ara les preguntes. Després,
a poc a poc, un dia llunyà, sense
adonar-te'n, floriran les respostes.
No et parlaré del meu desconcert
davant l'oceà que ens separa. Millor
et participo la meva experiència
i et dic que estimar és bo, i que
l'amor és difícil, però inevitable.
Saps que vaig ser expulsat en vida
de tot el que m'importava, i ara
el balç és un abisme insondable.
He anat a córrer camins i planúries
vastíssimes per mitigar l'abandó.
He estat en tots els cims assolibles
i he tastat les solituds infinites
que només l'amor pot comprendre;
tanmateix, en el meu íntim saber
de la vida no he deixat de pensar-te.