Nit estelada

Ja de l'any no en queda res:

records i paraules, fogueres
mig apagades de palla flairosa.
Aboca't a la nit, escolto ocells
i el vent com s'endú les cançons
que eren nostres. Ara que és tard,
miro com els estels s'arrauleixen
cap a la lluna. I jo perdut enmig
d'aquesta bellesa. Ho torno a mirar
amb l'absurd pensament de poder
ser no ja dos, sinó un sol amor
contaminat de tot el que fa segles
incomparablement en vas donar.