Ara, el que escric, és un seguit de mots
que, del vell pòsit, va pouant tot l'enyorque un dia vas deixar-me per companyia.
Vindrà el fosc per dir-nos que no som res,
i no som res excepte aquest guspireig
de vida que se'ns traspua a la mirada,
als ulls de la bellesa que tant he besat.
Ha esdevingut un polièdric poema el cel,
posant paranys per enganyar la nit
que muda la llum per un vague somni
de vida vulnerable: crit i sanglot escrit
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada