Febrer

Dimecres, u de febrer,

amb l'esguard ja posat
en els primers brots tendres
de la primavera avançada.
Intencionadament, m'assec
en aquesta balconada freda
a esperar la solpostada.
Vindrà la nit amb un feix
d'estels grocs a la falda;
vindrà la nit i esguardarà
la meva pobríssima ànima,
arraconada a l'intempèrie.
¿Com no puc estimar tant
uns ulls encara per conéixer
i d'una tendresa insospitada?