Els ocells encara no canten,
les flors no exhalen perfums,les branques ertes de l'ametller
i els camps plens de gebre
s'han retret en un gest immadur.
Fa fred, però sortiré al carrer
a esperar que un vol d'orenetes
em digui que ja vas tornant.
Mira'm aquí, com m'escalfo
les mans amb un cafè. El cor
enverinat per la teva absència
ja no pot més. ¿Què faré jo,
sense el rou de les matinades
que omplia els nostres camins?
Ets l'esdevenidor, l'aurora immensa
que m'acompanya per l'eternitat,
la copa perfumada que guarda
tot el que pugui arribar a somniar.
L'hivern sense el teu cos és més cru.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada