Màgics dies de setembre,
flonjos parterres ahir ploguts.S'obren i es cobegen les boques
i les flors que volen florir
rere l'ombra d'un lleu sospir.
Melangiosa mirada,
perduda avui en els límits
d'un llarg estiu perfumat
ple de sentors que volten
albes i nits on es confonen
mans i cossos entrellaçats.
Tot és immòbil vora el llac:
el paisatge l'omples tot tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada