La teva mirada

T'escric un poema

bastit en la solitud
de les paraules.
És difícil no sentir
el buit del vertigen
quan penso en tu,
desistir de veure't,
no somiar despert
que rius feliçment
amb la teva alegria
que em fa riure a mi.
Ara que intento fer,
vell i pobre, un pom
de flors que t'agradin,
veig que tan sols tinc
un cistell de records,
de dies que han fugit,
d'imatges teves fixes
dins del cor i l'ànima.
Si no tinc ja paraules,
mot a mot l'ompliré
amb fresques rialles.
Quanta rosada bec
de la teva mirada!