Simbolisme

Ahir vaig fer un poema

que t'envio de seguida
perquè tinguis la colecció,
com si fos l'àlbum Nestlé.
Transcric "Dues llimones",
i no és de les llimones que
et volia parlar -o potser sí-.
Al costat hi tens una foto
que em va caure a les mans
casualment, t'ho pots creure,
i l'hi trobo l'exactitud plàstica
que mereix l'exuberància
de textures i simbolisme.
Aquesta és la paraula clau:
simbolisme. No tant el fruit
que decanta una branca
molt convincent i real, sinó
la figura que se'm representa
com un ventall de possibles
realitats que em confonen.

Però veus que és el de sempre,
no sé com dir-t'ho, t'exposo
les fantasies i, tot seguit,
me'n penedeixo. Ja em conec.
Tu vius només en el somni, i és
en el somni que em vull despert.