Indrets

I aquells indrets que sé

que me'n puc recordar,
¿me n'he de recordar
ara que no hi tornarem?
Tossuda enyorança
de les imatges d'ahir,
sortint del seu embull
cap al sol enlluernador.
I tanta, mira, passió
per on ens hem perdut,
il·lusió que tallava profusa
blau i temps i món.
¿Què hem de fer sinó creure
que ens ha estat prou?
I tanmateix, que sí, que tot
omplia la feliç ventura
de tenir-nos davant dels ulls.