Lluny

Si t'he de ser franc, fujo

d'escriure cap record teu
ara que et sé lluny d'aquí,

a les terres redemptores

del sol de la mitjanit.
Més franc et diré
que embruto papers
amb tossuda enyorança,
i els ratllo i els llenço
havent cremat els signes
que m'entelen els ulls
d'una humiliada febre.
Veig com s'emparra un cos
pel bolc d'un camí fondo,
buit de seny, ulls inquiets
dins de nits estranyes.
Quan el foc se'm dispersi,
voldré tornar a escriure
mots de dura absència
que diguin quant t'enyoro.