Hi ha nits estrellades amb gust a tu,
sols que declinen impúdics a mitja tarda,
vesprades insòlites de mans entrellaçades,
notes inscrites a la pell del teu cos
i que ara gemeguen una nota de plaer,
l’alè tebi que em deixes a la corba del coll
i la certesa de tot allò que hem descobert:
primerament, la fe en nosaltres.
Hi ha tot de veus llunyanes, al carrer.
El xiscle d’un infant que no coneixem
i que fa que somriguis mig ensonyada.
Hi ha el vent que xiula, el fred que creix,
la ratlla del fosc que avança per instants,
el tic-tac del rellotge i un enyor d’estiu,
l’avidesa dels teus llavis vehements
i unes carícies que bressolen solituds.
Hi ha tot l’univers en el fons dels tus ulls,
i a cada mirada, sempre, sempre,
el batec d’un cor receptiu i esclatant,
talment com una rosa que per mi s’obre.
