divendres, 30 de novembre de 2007

B & N



Hi ha nits estrellades amb gust a tu,

sols que declinen impúdics a mitja tarda,

vesprades insòlites de mans entrellaçades,

notes inscrites a la pell del teu cos

i que ara gemeguen una nota de plaer,

l’alè tebi que em deixes a la corba del coll

i la certesa de tot allò que hem descobert:

primerament, la fe en nosaltres.

Hi ha tot de veus llunyanes, al carrer.

El xiscle d’un infant que no coneixem

i que fa que somriguis mig ensonyada.

Hi ha el vent que xiula, el fred que creix,

la ratlla del fosc que avança per instants,

el tic-tac del rellotge i un enyor d’estiu,

l’avidesa dels teus llavis vehements

i unes carícies que bressolen solituds.

Hi ha tot l’univers en el fons dels tus ulls,

i a cada mirada, sempre, sempre,

el batec d’un cor receptiu i esclatant,

talment com una rosa que per mi s’obre.