Tan alt les notes se li arboren.
Llavis secs, mans flàccides,
reposa el darrere, tot distés,
en un minso tamboret
i els peus a la malaquita.
Gruny, l’amo del negoci,
i tiba dels fils invisibles.
Torna-la a tocar, Pitus,
que el públic aplaudeix
i faré veure que no veig
la gota que et bada el rostre.
