L’alè del mar llepa el fustam
i xerraqueja petites osques
als carrers amagats del port.
Un món opac que tufeja
i un cel de vidre esquerdat.
Els passavolants distrets
i uns bonifacis artesans,
edifiquen illes de felicitat
mentre els racons furetegen.
Sense fer cap bri d’escàndol,
a la caiguda del dia
les carteres seran netes.