dilluns, 3 de desembre de 2007

B & N 4


A un li agrada ratllar l’aire
amb les ungles estirades;
inconscient, dir paraules
al cel, parlar dels errors
dels homes que amartellen
la desesperança dels orats.
Sobre el bronze maçolat
xiscla un mal oratge foll.
Dellà del frenopàtic,
s’ha sentit la ranera sorda
d’un tro que escampa gotes.
L’insà esquinça teranyines
i rabiós colpeja la llum
abans de caure de genolls.
Des de la seva orbetat,
veu més enllà i us clama.