El ranvespre cau, travela,
i el fosc menstrua tinta.
D’una casa del baluard,
unes branques de marduix
pengen de la finestrada.
Els marxants paren taula
-treballen com les fures-
i el cian amara els dits
d’en Genís de Cal Xarpes.
Els vianants parlen, miren,
tafanegen. Els canonges
d’alçacoll emmidonat
troben del tot arruïnat
l’art poc mercantívol.
