Llustro les sabates que posaré al balcó.
Astuts, els camells xiuxiuegen complots.
A un gambià li proposen una feineta
de tres o quatre hores mal pagades:
llançar caramels amb somriure mudat.
La metzina dels anuncis amara els nens
i els fa escriure autèntics disbarats.
Nerviosos, apressats, els progenitors
buiden estants amb eufòrics cops de colze.
Les caixeres miren l’hora impertèrrites.
Melcior, si aquesta nit amolles joguines
et deixaré el rom al saplà de l’escala.
