Les parets de la subestació
encara recorden l’elèctric
peó de la llum que fa anys
trobà l’esglai del curtcircuit.
Sobre la calç, en blanc i negre,
vaig veure la forma en negatiu
i se’m va fer estrany pensar
en la calcinació dels cossos.
Clar que, jo era molt jove
i les imatges no m’ofenien.
És ara, que em veig capfluix,
que em trobo la via al trot
i em torba l’eruga metàl·lica
que fendeix la boira, a la nit.
