A la tauleta veïna, quatre dones grasses
suquen converses en escrupoloses
infusions de camamilla; trepitjant-se,
totes a cor falsegen el concert:
tenen feixos de parentela per cremar.
Hi posen prou convicció en alçar la veu,
dins les seves particulars vèrboles,
i la guitarra esquerdada rebota a la paret.
En acabar, es guarden les sucres
i fan les paus amb elles mateixes.
