Perdona’m, Alhena,
aquest meu entusiasme
que ara m’omple les venes.
Has vingut fins a mi
per confiar-me els poemes,
amb lletra clara, suau i fina
com una nit de cent llunes.
Em tremolen dins la mà
en subtil blanc i negre.
Hem arribat fins aquí
i decidim perseverar,
ara no ens farem pas enrere.
Un pas més, i viurem junts
una felicitat desconeguda,
immarcescible, sota
aquesta lluna que s’exhala.
