Vaig conèixer una noia que em parlava
de la seva terra i dels seus arbres. Havien viscut
agermanats abans que la vida els separés. Ella
s’estimava més que a cap altre un cedre platejat
que s’alçava davant la seva casa, un vell cedre
de l’Himàlaia. Sovint passejava al seu voltant
i observava durant hores el capcineig orgullós
de les seves branques empeses pel vent de les neus,
o gaudia sense dir res de les flors que hi creixien
a redós, no massa a prop per poder beure de la llum
tènue dels matins i orejar-se amb el fi ventijol
de les tardes. El seu era un arbre esponerós
i un bon aixopluc per a les aus cantaires: el pinsà,
les mallerengues blaves o els pica-soques.
Però va passar que la cobdícia dels homes primer
i després els atzars de l’existència, i les disputes
entre els imperis, i les tempestes, i els naufragis,
i les ruïnes dels pobles humils, i les feines per viure,
la van dur amunt i avall durant mesos, com un barril
a la mar, arrossegant-la de jardí en jardí fins arribar
a casa nostra. Només ella sap quantes penúries
va haver de passar. Ara ja s’ha establert i s’ha fet
de casa, ha anat a estudi i d’ella també hem après
coses, els d’aquí, que igualment som ignorants. Ella
ara sap ben bé qui som i nosaltres en sabem ben poc,
d’ella. Té setze o disset anys i té amics, no pas gaires,
perquè és reservada. Sabem que és moderament feliç.
La pots trobar sovint passejant per
asseguda en un banc amb un llibre obert a les mans,
o intentant recordar el nom i el color de cada rosa.
Però si la mires als ulls podràs veure una ombra
de lleugera melangia, com un núvol prim i fugisser
que no li pot esborrar del tot el somriure de la cara.
Se’n recorda del seu arbre i el troba a faltar; només un,
aquell majestuós i altíssim que un dia la veure néixer.
També sap que el seu país ha canviat, que ja no se sent
aquella flaire intensa de sàndal a les estances del Potala,
o que la deu eterna de l’Om ha deixat el cor dels homes.
Voldria construir una passera pròpia damunt l’abisme
que la separa d’allò que va perdre. Li agradaria poder
plantar en aquesta bonica plaça un cedre de l’Himàlaia.
