No sabria dir-te si és agònica
la llum que sura per damunt
d’aquesta vaixella i la palpeja
amb urc de reina. Mira-te-la bé,
no hi trobaràs taques de mosca
en aquesta porcellana de casa
bona que tira molt a versallesca.
Penso més aviat en qui es proveïa
d’aital aixovar i va dir-se que era
galant per sempre. Quina paraula
més emfàtica, sempre! Vestim
el provisional amb la categòrica
roba de l’eternitat. No ens agrada
mirar-nos al vertigen de l’abisme,
saber-nos fets amb una misèria
de fang mal cuit, arreplegadures
de qualitat dubtosa, tot caduc.
