dijous, 3 d’abril de 2008

B & N 126


En paratges buits, de cara a la claror del sol,
escampo tota la sensualitat de l’ombra,
medito el vol tímid d’un matí de primavera
i els pensaments teixeixen oblidades veritats.
Sobre la punta d’un compàs, un corc subratlla,
i sota el rostre del cel, un núvol lluent verifica.