dimecres, 16 d’abril de 2008

B & N 139


La formiga no sap com ens repta
el desig de pluja, i va arrossegant-se
pel terra, trillant camí cap al seu cau.
Tanmateix cremaria feixos prims de llenya
seca, perquè s’assequés els calçons
a la fogaina, al després del Diluvi Universal.
Ja ix l’Arc de Sant Martí per damunt
de la Devesa, i se sent piular l’abellarol,
irisat amb tots el colors que ha vist al cel.