dissabte, 19 d’abril de 2008

B & N 142


Espera sabates adinerades
o peus ferrats de xarol,
té gana i una mica de fred
a les puntes dels dits.
Sembla un ocell arraulit
que li lluï el betum a la cara,
i pensa en un bell cavallet bai
que ha vist a la fira de Quiché.
Marvin duu un mocador al cap,
un para-sol que deixa a l’ombra
ferotges esquerdes al pit.
Creu que mai no ha de perdre
els blaus de l’immens cel andí.
Aleshores, serien desolades
les mirades vora el seu llac.