divendres, 8 d’agost de 2008

B & N 168



Fidel en la solitud i en l’hora més lenta,

un home adust navega com Ulisses

per la titànica mar que el distreu del món.

Sense moure un bri d’aire, sota la llangor

acusada de l’ombrel·la que li fa sopluig,

cor i ulls i dits no rodolen com caldria

per mostrar que queden gestos indecisos,

estroncats sota pal·li pel reflux de la xardor.