diumenge, 24 d’agost de 2008

B & N 173



En l’ampla vall meva ― la llum ―,

vinc de la nit ensonyada ― vaig lluny.

I la gent pensa: fa temps que la campana

reposa i les creus d’ortigues llangueixen.

Però jo només recordo: la nit.

I dormo, i un cor de veus a l’atri

m’atrau vers la boira del riu.

Les hores, els anys, tots els segles

vinclen els xiprers sense la gentilesa

que inspirava el vol del campanar.

Té, en canvi, alguna cosa d’àngel

aquest immens moviment d’ala

que bat la llum per sobre la ruïna,

els estatges de la pedra que se’ns ve.