Presagis tardorals s’insinuen a l’horitzó.
Però encara és ben viu aquest endins del blau
que em dóna una permanència feliç
vora teu, al trencant de la mar entre els esculls.
A poc a poc recollim les veles mentre els peus
clapotegen en l’escuma. Seguirem els camins
del crepuscle enfilant-nos per les roques,
i, just sentint el vent, ens engolirà la nit.
