Em desvetllo i sóc a ran de l’abisme,
perdut i sol per camins desconeguts
que no duen enlloc. Què he guanyat
de dormir de jove en el jaç de l’amor,
si de vell no trobo el teu consol
sentint el vent o el xiscle d’un malson?
Vianant de les carenes que la nit
engoleix, què em reté d’un daltabaix?
