dimarts, 23 de setembre de 2008

B & N 183



Em desvetllo i sóc a ran de l’abisme,

perdut i sol per camins desconeguts

que no duen enlloc. Què he guanyat

de dormir de jove en el jaç de l’amor,

si de vell no trobo el teu consol

sentint el vent o el xiscle d’un malson?

Vianant de les carenes que la nit

engoleix, què em reté d’un daltabaix?