dimarts, 30 de setembre de 2008

B & N 185



Cau la llum. A poc a poc,

lentament, declina cap al sud.

Enrere queda la fúria dels vermells encesos,

els assedegats excessos estivals,

el mar entre les roques d’escuma

a l’hora d’anar-nos a banyar. I poc més.

Tota mirada es desfà quan mor la llum,

sentint la nit, la quietud del món.

És aleshores que passo el pont

i em poso a recer de les ires del gel tallant,

dels records de quincalla: grans motors

que aturen la vida i la tarda deixaten.