divendres, 12 de desembre de 2008

B & N 198



Tot és camp verge.

No hi ha cap sendera

inscrita encara a la terra

que m’indiqui el camí.

Però no hi entraré:

no sabria cap a on tirar.

Fa tant de temps

que van caure les fulles

i van esborrar les direccions!

Aquests peus inhàbils

recorden uns altres peus

de nen amb xancletes

amarats de verdor fresca.

M’assec, i em revenen

tots els camins solellosos

que un dia vaig perdre.