Tot és camp verge.
No hi ha cap sendera
inscrita encara a la terra
que m’indiqui el camí.
Però no hi entraré:
no sabria cap a on tirar.
Fa tant de temps
que van caure les fulles
i van esborrar les direccions!
Aquests peus inhàbils
recorden uns altres peus
de nen amb xancletes
amarats de verdor fresca.
M’assec, i em revenen
tots els camins solellosos
que un dia vaig perdre.
