dijous, 5 de febrer de 2009

B & N 217



Ahir a la tarda caminava per un barri extrem

i els pensaments em portaven ves a saber on.

Anar distret t’indueix a confiar en l’auguri mut

que cau del cel, aquell andante cantabile

que no pot escoltar ningú més que no siguis tu.

En alçar la vista vaig poder veure, per un breu

instant, el director de l’orquestra, exultant.