Aquest lloc té un nom impronunciable.
Davant meu una basarda: una ombra llisca
per la por de les pedres mullades
i va a parar al fang de l’immutable Hades.
Més imatge que ombra, revinguda brusca
de les rieres, més esquerdes que fe.
Sense alè et convoco i et dic que no puc
descabdellar el tombs, el manyoc del destí.
