divendres, 31 de juliol de 2009

B & N 259



Com orenetes en rama reposa la sàvia dolcesa

d’uns versos mentre els deixem que surin en l’alè

dels somnis teixits en un sol pensament.

No podem sofrir que se'ns tornin a perdre.

Fem-los restar cosits en el nostre primer voler

i aquest arbre, dempeus a despit de la natura,

lent anirà girant com la punta d’un compàs

per les cambres sensuals que hem de conèixer.

Acudirem als paratges perfectes i en bona

companyia trobarem la humilitat del silenci

que fervent va escapçant les hores de l’agost.

I els arrauxats dies lentament aniran a trobar

la decrepitud d’una estesa de fulles seques.