Com orenetes en rama reposa la sàvia dolcesa
d’uns versos mentre els deixem que surin en l’alè
dels somnis teixits en un sol pensament.
No podem sofrir que se'ns tornin a perdre.
Fem-los restar cosits en el nostre primer voler
i aquest arbre, dempeus a despit de la natura,
lent anirà girant com la punta d’un compàs
per les cambres sensuals que hem de conèixer.
Acudirem als paratges perfectes i en bona
companyia trobarem la humilitat del silenci
que fervent va escapçant les hores de l’agost.
I els arrauxats dies lentament aniran a trobar
la decrepitud d’una estesa de fulles seques.
