dimarts, 18 d’agost de 2009

B & N 266



Sempre he dit que el cutis

et tira a gelat de xocolata

però amb gust fresc de llimona,

aquell intens delit que sovint

em branqueja la boca.

Aquest te’l dedico a tu, Alhena,

que deus venir de l’edat

moréasiana i jo em sento ara

un trobador funambulesc

que aspira a lligar versos.

No sé si sabré trobar els mots

exactes per dir-te el que voldria,

encara que, ben mirat, tu ja saps

com sóc i per què te’l dedico

(recorda que ja fa tres anys

vam caure vehements perquè

en un lloc o altre estava escrit

que així passaria). I ja ho veus,

Alhena, ara anem aigua avall

pels rius que ens hem fet nostres

i ens sentim còdols treballats,

no pas eixuts rocs de trinxera

abandonats de la lluita carnal.

L’altra dia, com que l’agost

deixatava les hiperbòries crestes

de lo Port, vam anar a banyar-nos

a les gorgues fondes dels Estrets,

esperant que es girés, cap al tard,

el vent de mar que ens acontenta.

Tu t’aplicaves a nedar devora

les madrilles, i tan vivament

com elles t’esmunyies fina

pel fons pedregós. Gràcies doncs

per composar-me aquells instants

de llum que jo anava arreplegant

i ara aquí te’ls porto, despullada

la paraula de tota distracció

que ni sigui delícia, que ets tu.

L’existent l’hem omplert de coses

i de moments que aniran envellint

amb nosaltres, i al final tindrem

un cove ple d’exuberància

que passejarem amunt i avall

pels dies. Vejam si encarrilo

els mots que et volia mostrar

(de la invenció no en vull fer ús,

però els tinc a la punta dels dits

i no puc desfer-los-hi el nus).

El que dic és que recordo i m’enyoro

dels viratges del riu i de l’aigua

que no sabem on ha anat a parar,

i del sol que tot vomitant foc

ens ha brunyit la dubitació subtil

i l’ha tornat un bàlsam de certitud.

Un cop se’ns han reblanit les pors

a l’aigua ben calenta, justament,

no tenim cap recança a plagiar

felicitats possibles. No molt grans,

que no cal emborratxar-nos-hi

i tampoc, cap al final dels tòpics,

no les omplirem de paraules buides.

Així que acabo sense haver dit

gaire res, fet intranscendent

per a tu que saps que ser heroi

de la prosa no m’escau. Si de cas

trobaràs tot el que esperaves

llegint entre línies, o bevent-me,

millor, d’un sol glop abans

no es desfacin els glaçons

de la copa on nedo embriac de tu.