Sempre he dit que el cutis
et tira a gelat de xocolata
però amb gust fresc de llimona,
aquell intens delit que sovint
em branqueja la boca.
Aquest te’l dedico a tu, Alhena,
que deus venir de l’edat
moréasiana i jo em sento ara
un trobador funambulesc
que aspira a lligar versos.
No sé si sabré trobar els mots
exactes per dir-te el que voldria,
encara que, ben mirat, tu ja saps
com sóc i per què te’l dedico
(recorda que ja fa tres anys
vam caure vehements perquè
en un lloc o altre estava escrit
que així passaria). I ja ho veus,
Alhena, ara anem aigua avall
pels rius que ens hem fet nostres
i ens sentim còdols treballats,
no pas eixuts rocs de trinxera
abandonats de la lluita carnal.
L’altra dia, com que l’agost
deixatava les hiperbòries crestes
de lo Port, vam anar a banyar-nos
a les gorgues fondes dels Estrets,
esperant que es girés, cap al tard,
el vent de mar que ens acontenta.
Tu t’aplicaves a nedar devora
les madrilles, i tan vivament
com elles t’esmunyies fina
pel fons pedregós. Gràcies doncs
per composar-me aquells instants
de llum que jo anava arreplegant
i ara aquí te’ls porto, despullada
la paraula de tota distracció
que ni sigui delícia, que ets tu.
L’existent l’hem omplert de coses
i de moments que aniran envellint
amb nosaltres, i al final tindrem
un cove ple d’exuberància
que passejarem amunt i avall
pels dies. Vejam si encarrilo
els mots que et volia mostrar
(de la invenció no en vull fer ús,
però els tinc a la punta dels dits
i no puc desfer-los-hi el nus).
El que dic és que recordo i m’enyoro
dels viratges del riu i de l’aigua
que no sabem on ha anat a parar,
i del sol que tot vomitant foc
ens ha brunyit la dubitació subtil
i l’ha tornat un bàlsam de certitud.
Un cop se’ns han reblanit les pors
a l’aigua ben calenta, justament,
no tenim cap recança a plagiar
felicitats possibles. No molt grans,
que no cal emborratxar-nos-hi
i tampoc, cap al final dels tòpics,
no les omplirem de paraules buides.
Així que acabo sense haver dit
gaire res, fet intranscendent
per a tu que saps que ser heroi
de la prosa no m’escau. Si de cas
trobaràs tot el que esperaves
llegint entre línies, o bevent-me,
millor, d’un sol glop abans
no es desfacin els glaçons
de la copa on nedo embriac de tu.
