dilluns, 2 de novembre de 2009

B & N 296



Catrina, la més engalanada,

comprenc que siguis casta

i sense veu vulguis fer gala

del més pueril fantasieig.

Et veus exiliada molt lluny,

dama inefable, pur Orfeu

que fas rara visita en la nit.

És entre la mar i el seu vent,

amb un entenedor murmuri,

que escampes l’eternal crida.