Dues llunes enceses a punta de dia.
Una de palplantada i l’altra riallera
gronxant-se en el trapezi de la nit.
Em vetllen, blanques en l’altura,
i a través de la nua albada les evoco
abans no arribi el meu sol lleial
i fugin de mi. Les convoco exiliat
entre fosques arbredes que s’albiren.
