dimecres, 4 de novembre de 2009

B & N 298



Dues llunes enceses a punta de dia.

Una de palplantada i l’altra riallera

gronxant-se en el trapezi de la nit.

Em vetllen, blanques en l’altura,

i a través de la nua albada les evoco

abans no arribi el meu sol lleial

i fugin de mi. Les convoco exiliat

entre fosques arbredes que s’albiren.