dilluns, 23 de novembre de 2009

B & N 307



Ara els gavians reposen en una escata de sol

que té sentors de tardor i de llum balba.

Cada vegada la tarda és més breu i arribarà

aviat l’hora d’acollir-te a la crida del delta.

Vas néixer lluny, filla de la blanca congesta,

i la teva primera veu només la sentien

els prats verdíssims de l’estiu, murmuri

de camps enaiguats. Menystenir-te ara,

que t’has carregat la pena i la brutícia?

Digues: Quan sentis l’abraçada de la mar,

fonda i amplíssima, també li diràs mare?