dijous, 19 d’agost de 2010

Les orenetes



Em fa goig veure com un vol d’orenetes
se m’ajoca delejant la sensualitat revinguda,
i una gran dolçor del meu cor s’escola.
Ni la por ni cap vana esperança
deixarà de convocar-les a l’envolada
de les paraules després de tant silenci.
Reposen flors que sé qui ha brodat
a la meva falda. I aquí t’espero,
sabent que hem d’esclaflir a riure junts
-com fèiem ahir mateix per la tarda-
quan ens convoqui la límpida primavera.