Les orenetes

Em fa goig veure com un vol d’orenetes

se m’ajoca delejant la sensualitat revinguda,

i una gran dolçor del meu cor s’escola.

Ni la por ni cap vana esperança

deixarà de convocar-les a l’envolada

de les paraules després de tant silenci.

Reposen flors que sé qui ha brodat

a la meva falda. I aquí t’espero,

sabent que hem d’esclaflir a riure junts

-com fèiem ahir mateix per la tarda-

quan ens convoqui la límpida primavera.