Al fons de la mirada hi ets tu;
al fons de la meva ànima, t’hi trobo.
Per on vagi, per on et busqui ullprès,
al cim d'una muntanya o al fons del bosc,
al cim d'una muntanya o al fons del bosc,
per qualsevol domini màgic del vast l’univers
una única realitat se’m fa present: el teu nom!
1 comentari:
El fons d'una mirada i el rere fons d'ella, tot un món. Hi ha persones que coneixen l'idioma d'una mirada.
Reconec que quan puc arribar a intuir el que reflexa, en aquell moment, no calen les paraules. S'ha desxifrat l'enigma.
Moltes gràcies pels poemes.
La mirada, un bocí d'ànima.
Publica un comentari a l'entrada