Em beses la pell nua,
ajocada al tors salobre,
i ens abracem badats
dins del cor d’una petxina.
Ens besem sentint l’ungla
del sol a l’espinada,
plens a vessar de la llum
de la nostra mar de plata.
Et sé l’ham del desig valvat,
esquer de l’ona que em xucla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada